Al principi isc parlant una estona, explicant que Chopin escriu en realitat 19 nocturnes. Els dos últims els composa de forma extraordinària ja que el seu op. es Posth.
.
7/6/14
10/11/13
Enescu.
Ací la 2ª part del Cantabile et presto de Enescu:
Interpretat amb el meu antic company de música de cambra: Fernando Barba, tot un gust poder haver actuat amb ell.
Interpretat amb el meu antic company de música de cambra: Fernando Barba, tot un gust poder haver actuat amb ell.
18/4/13
Reflexió...
És increíble com poden canviar les coses dia a dia... Ja veus, les coses poden canviar amb la mínima errada que pugues cometre amb el mínim temps determinat. Hem arribat a un moment en què, tan sols una persona, pot fer que la terra es moga... Igualment una persona pot fer que altra puga sentir-se com una merda, encara que sempre ixen perjudicats ambdós.
És molt dur el moment en què una persona haja de pensar amb ell mateix sense dependre dels demés, ho debem entendre com una decisió un tant egocèntrica.
Tancat entre quatre parets i escrivint aquestes paraules, comprenc el que de vegades m'han recommanat: Escriure els nostres pensaments. Sincerament és un moment en el que cada pensament importa perquè les decissions no es poden prendre en un moment, necessiten cert temps de reflexió i temps per a interpretar les alternatives a les que podem arribar depenent el camí que triem.
Si entenem el present com un mirall, metafòricament parlant, podem veure el passat, i veure el futur encara que anem a determinar que serà millor encarar el mirall cap a nosaltres i recordar el passat amb la nostra consciència i pensar amb el present per a poder millorar el futur. Les decissions egocèntriques són un tant confuses al principi, perquè et fan pensar de seguida amb la causa del conflicte i pensem que no anem a eixir del forat on ens em ficat ja que ens sentim depenents d'altres persones. Els factors més importants per aquestes coses són aleshores la nostra consciència i el temps.
Sempre he sigut de les persones que pensen que el temps ho posa tot al seu lloc, i seguisc pensant amb aquesta teoria. De vegades el temps ens juga males pasades perquè com podem veure a la història, les guerres han estat present al llarg del temps. Les guerres entre altres moltes desgràcies. Quelcom del que podem estar segurs es que aquestes han originat el bé per a uns i el bé per a altres. Tot seria millor si el bé fòra comú i tots poguerem viure d'acord amb el mateix consens. La mare sempre m'ha dit que el que he de procurar és ser bò, honest i no desitjar-li el mal a ningú.
Sent com eres, mai pots caure-li bé a tothom, perquè vas a sembrar herbes bones, però així i tot els enemics també existeixen i ja s'han adaptat al nostre medi com una cosa natural. L'enemic al que no tenim en compte és al futur, és qui ens fa reflexionar de totes aquestes coses, qui ens obliga a formar-se actualment per a tindre competentment un lloc de treball, una familia, un lloc a la societat...
No podem assolir el futur, però tinc clar que el que podem fer és construïr la nostra consciència i tindre en compte que el present és el que importa perquè amb ell podem elaborar el que tindrem a les nostres mans em un futur.
Amb aquestes paraules he arribat a la conclusió de que no hem de perdre cap moment que el temps ens proporciona perquè, sincerament, no fa més qui més pot, si no qui més vol.
És molt dur el moment en què una persona haja de pensar amb ell mateix sense dependre dels demés, ho debem entendre com una decisió un tant egocèntrica.
Tancat entre quatre parets i escrivint aquestes paraules, comprenc el que de vegades m'han recommanat: Escriure els nostres pensaments. Sincerament és un moment en el que cada pensament importa perquè les decissions no es poden prendre en un moment, necessiten cert temps de reflexió i temps per a interpretar les alternatives a les que podem arribar depenent el camí que triem.
Si entenem el present com un mirall, metafòricament parlant, podem veure el passat, i veure el futur encara que anem a determinar que serà millor encarar el mirall cap a nosaltres i recordar el passat amb la nostra consciència i pensar amb el present per a poder millorar el futur. Les decissions egocèntriques són un tant confuses al principi, perquè et fan pensar de seguida amb la causa del conflicte i pensem que no anem a eixir del forat on ens em ficat ja que ens sentim depenents d'altres persones. Els factors més importants per aquestes coses són aleshores la nostra consciència i el temps.
Sempre he sigut de les persones que pensen que el temps ho posa tot al seu lloc, i seguisc pensant amb aquesta teoria. De vegades el temps ens juga males pasades perquè com podem veure a la història, les guerres han estat present al llarg del temps. Les guerres entre altres moltes desgràcies. Quelcom del que podem estar segurs es que aquestes han originat el bé per a uns i el bé per a altres. Tot seria millor si el bé fòra comú i tots poguerem viure d'acord amb el mateix consens. La mare sempre m'ha dit que el que he de procurar és ser bò, honest i no desitjar-li el mal a ningú.
Sent com eres, mai pots caure-li bé a tothom, perquè vas a sembrar herbes bones, però així i tot els enemics també existeixen i ja s'han adaptat al nostre medi com una cosa natural. L'enemic al que no tenim en compte és al futur, és qui ens fa reflexionar de totes aquestes coses, qui ens obliga a formar-se actualment per a tindre competentment un lloc de treball, una familia, un lloc a la societat...
No podem assolir el futur, però tinc clar que el que podem fer és construïr la nostra consciència i tindre en compte que el present és el que importa perquè amb ell podem elaborar el que tindrem a les nostres mans em un futur.
Amb aquestes paraules he arribat a la conclusió de que no hem de perdre cap moment que el temps ens proporciona perquè, sincerament, no fa més qui més pot, si no qui més vol.
15/12/12
9/12/12
Benvinguts:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)